MILLORAM LA NOSTRA CONDICIÓ FÍSICA

Aquest dies continuam treballant per tal d'aprendre activitats i estratègies i hàbits que ens ajudin a tenir una bona condició física.

Aprenem a regular el nostre esforç adaptant-lo al tipus d'activitat física i les seves característiques.

Hem experimentat els canvis que es produeixen en l'organisme quan realitzam una activitat física.

Sabem més sobre com fer un bon escalfament i els beneficis que n'obtenem.

Hem tornat uns experts en comptar-nos les pulsacions, tant en repòs com just després de realitzar un esforç físic.

Igualment, hem estat estudiant què són cada una del capacitats físiques bàsiques i, a diferenciar, quines estan més implicades en cada un dels jocs o activitats que feim durant les sessions.

A més, no hem deixat de banda el treball coooperatiu perquè, treballant junts, som més forts i no hi ha objectiu que se'ns resisteixi.

Per tal de recordar tot això, farem un petit resum del què hem de sebre:

Definició d’escalfament? 

Podem definir l’escalfament com una preparació prèvia a la pràctica esportiva per tal de poder-la realitzar en les millors condicions.

Objectius de l’escalfament?  
L’escalfament pretén assolir dos objectius fonamentals:

1. Millorar el rendiment de l’activitat que s’està a punt de realitzar. 

Els exercicis d’escalfament ajuden a obtenir millors resultats en la pràctica esportiva fonamental. Per posar-ne un exemple: seria impossible que Usain Bolt, campió olímpic de 100m i 200m, afrontes una carrera de velocitat immediatament després d’alçar-se del llit; o que Alberto Contador, campió de ciclisme, intentes guanyar una cursa contra rellotge sense haver preparat el seu organisme durant una bona estona.

2. Disminuir el risc de sofrir una lesió. 

Tots hem sentit que, de vegades, alguns esportistes pateixen lesions mentre realitzen una activitat esportiva. Si, a més, la musculatura de la persona està freda, les possibilitats de lesió són molt més elevades.

Un escalfament adequat farà disminuir la possibilitat de sofrir una lesió, ja que provoca un augment de la temperatura que facilita el moviment muscular.

Entre els alumnes dels 3 sisès, hem arribat a la conclusió que l'escalfament serveix per:

1-Preparar el nostre organisme per a una activitat posterior de més intensitat, que requereixi un esforç major a l'habitual.

2-Preparar-nos mentalment (psicològicament) per tal de començar concentrats i centrats en allò que anem a fer (visualitzar jugades, ...)

3- Evitar lesions.

Efectes que produeix l’activitat física en l’organisme.

Quan realitzam qualsevol tipus d'actvitat física ( inclouríem el propi escalfament) es produeixen una sèrie de canvis en el nostre cos. Aquest són:

1. Augment de la freqüència cardíaca.

S’activa la funció del cor i l’aparell circulatori (artèries, venes i capil•lars). 
El cor batega més de pressa i els batecs són més potents, així circula més sang pels vasos sanguinis i arriba més oxigen als músculs.

2. Augment de la freqüència respiratòria.

S’incrementa la funció de l’aparell respiratori.
Es respira més ràpid i més profundament. Els pulmons capten més aire de l’exterior i, per tant, l’organisme en pot extreure més oxigen.

 3. Augmenta la temperatura corporal i, així, la musculatura es mou amb més facilitat, a més de fer augmentar la sudoració (refrigerar el cos).

La freqüencia cardíaca

Podríem definir la Fc com el nombre de batecs que fa el cor per minut, ésa dir, el nombre de pulsacions que ens contam en un minut.

aprenem a contar-mos les pulsacions.

Les pulsacions són les bategades del cor. La seva funció és la d’impulsar la sang pels vasos sanguinis fins als músculs i òrgans.

La sang és l’encarregada de transportar l’oxigen fins als músculs, essent la seva principal font d’energia. A major activitat física, major demanda d’oxigen i, per tant, augment de la freqüència cardíaca i del ritme de la respiració.

La freqüència cardíaca són les bategades fetes durant un minut. Si fas exercici regularment, el cor (que és un múscul) augmentarà de tamany i bombejarà més sang per bategada, per tant, en repòs tindràs menys pulsacions per minut i te permetrà fer més activitat física.

A cada bategada sentiràs dos cops (sístole i diàstole). Són els moviments que afavoreixen l’entrada i sortida de la sang. No els has de confondre amb bategades o contaràs el doble de pulsacions.

Per contar les bategades, farem servir principalment tres punts del cos

-El pit: has de situar la mà davall el pectoral esquerra.

-El coll: situar dos dits (el polze no, perquè té un vas sanguini important que ens pot confondre) davall la maixella, entre l’esternocleidomastoideo i la tràquea.

-El canell: situar dos dits sobre el vas sanguini que puja cap al dit polze

nombre de pulsacions normals en repòs segons l'edat:

Aquesta taula és orientativa i hem de tnir en compte el fet d'estar entrenats o no. Una persona entrenada que realitza activitat física de forma regular, sempre tendrà una Fc en repòs més baixa que si no entrenàs.